La gran esmaixada


    PCX2025  — 6è  Premi de Curtmetratges de Ficció en Català

   
NÚM. 73 [7]
TÍTOL La gran esmaixada
DURADA 15 minuts
ANY 2024
DIRECCIÓ Carlos Puig Mundó
AJUDANT DE DIRECCIÓ Núria Francisco
SCRIPT Oxana Climent
PRODUCCIÓ Janna Abulí
PRODUCCIÓ EXECUTIVA Carlos Puig Mundó
AUXILIAR DE PRODUCCIÓ Marc Moragues
GUIÓ Carlos Puig Mundó
EDICIÓ/MUNTATGE Carlos Puig Mundó
POSTPRODUCCIÓ Carlos Puig Mundó
SO Paula Cuixart i Norbert Caballé
MÚSICA Liam Colomer
DIRECCIÓ FOTOGRAFIA Àlex Palanques
OPERADOR DE CÀMERA Àlex Palanques
ASSISTENT DE CÀMERA Josefina Semilla
DIRECCIÓ D'ART Ariadna Font
ACTORS/ACTRIUS Gala Flores Rodríguez (Andera), Noa Flores Rodríguez (Natalia), Sandra Sánchez (Mare d'Andrea), Jair Valero (Amic Natalia), Noa Guillen (Amiga Natalia) Clàudia Pujol (Amiga natalia) Jaume Forés (Pare de l'Andrea)
SINOPSIS La Andrea, de 13 anys, que ha perdut la vista no fa molt, está començant el dia ajudada per els seus pares, sense esme ella els deixa fer, l?ajudan a canviar-se, a dutxar-se, a pentinar-se, a esmorçar i rentar-se els dents. Un cop han acabat, la Andrea és queda asseguda en una cadira a prop de una finestra. En Xavier, pare de l?Andrea, i l?Ona, la seva mare, discuteixen en silenci per fer alguna cosa amb la seva filla, mentre la Andrea, sense saber de que parlen, intuèix que alguna està pasant En Xavier li comenta a l?Ona que han de fer que espabili i que han d?anar els dos a treballar, decideixen deixar-la sola un temps a casa a veure si per necessitat és capaz d?espabilar-se. La Andrea es queda sola a casa, en la seva intimitat agafa una pilota de bàsquet i intenta recordar la sensació que tenia al jugar a bàsquet, però no se?n surt. Posa la mà a la finestra que està a prop seu. Pren la decisió d?aventurar-se al carrer per anar a una pista de bàsquet. Es dirigeix al carrer, i el seu primer obstacle es arribar al pas de vianants, amb dificultat i por, aconsegueix el seu objectiu, però un cop allà, no es veu en cor en creuar, quan decideix fer marxa enrere, un senyor soptadamentli agafa el braç i l?ajuda a creuar. La Andrea dubte però al final es deixa portar. Aconsegueix arribar a la pista de bàsquet. Un cop a la pista, utilitzant el que recorda de una pista de bàsquet i el tacte, aconsegueix posar-se a la línea de tirs lliures. És queda allà palplantada. Un grup de nois de uns pocs anys més arriben a la pista per jugar. És donen compte que està la Andrea ocupant una part de la pista. Una dels nois, la Nany, intenta veure que li passa i raonant amb ella descobreix que vol fer una esmaixada. La Nany convenç als seus companys que l?ajudin amb la Andrea. Entre tots fan una petita estructura humana, semblant a un castell, per que la Andrea pugui ferl?esmaixada. En aquell moment arriba la seva mare molt preocupada, demana que vaixin la seva filla, els nois intentan explicarli que l?estan ajudant, però la mare li demana la Andrea que baixi. La Andrea decideix baixar. Un cop abaix, la Nany li pregunta perquè no ha fet l?esmaixada. La Andrea li dona les gràcies i li diu que ha poguttornar a notarla sensació.